(article aparegut al número zero d'Esplaieta, a la secció 'La cria de l'anarquista')Sempre hem estat conscients de la importància de l’educació en un context de llibertat, abans que en un basat en la instrucció o l’adoctrinament. L’educació és un procés que es centra en desenvolupar una individualitat pròpia, i no un pacient ciutadà-consumidor esclau del treball, autòmat professional que paga els seus impostos i/o acaba sent moralista enganyat.
No ens enganyem, les idees vigents avui dia referents a educació ofeguen el creixement natural dels infants. L’escola ja fa temps que ha mort, el rapte de la infància és un fet constatat. L’inconformisme social creix i la institució escolar no sap abordar les noves situacions que emanen d’una societat desdibuixada, que l’assetja amb la seva diversitat. Posats que també acceptem que la família autoritària és un camp de cultiu de problemes psicològics individuals, hem d’intentar desenvolupar formes d’educar que no mutilin psicològicament als infants i que els permetin acceptar la llibertat i la responsabilitat. Ens referim a infants lliures aquells que desenvolupen formes d’autoregulació naturals.
En aquest ordre de coses, l’assemblea es planteja com una experiència educativa capaç d’educar en l’autoregulació, en un marc de llibertat. L’assemblea és un model d’autogovern viable per a una comunitat, que consensua i decideix les normes que han de regir la convivència, així com transforma la seva realitat més present. L’assemblea requereix la eliminació de les ordes i els consells que emanen de l’autoritat de l’adult. Sols la persuasió raonada i la força de l’exemple són instruments educatius legítims. Convindria respectar escrupolosament les aptituds i el ritme individual del desenvolupament de cada infant, sent contraris a l’obligatorietat de l’acció (això inclou la participació d’un joc, activitat, assemblea etc.). No hem de reforçar els mètodes basats en la coacció física o moral: ni càstigs inviables, ni premis gratuïts, ni classificacions, ni exàmens.
Tanmateix, defensem mètodes que impulsin la cooperació, l’autogestió, el treball en grup, la confiança recíproca, i la diversitat de continguts en consonància amb els interessos i motivacions d’infants i adults. L’assemblea és un espai de reunió a la tenen el dret a assistir lliurement tots els participants. Es discuteix sobre qualsevol afer de la col·lectivitat, i tant infants com adults tenen la mateixa veu i el mateix vot. Tots els vots valen el mateix i, conseqüentment, els adults no poden imposar la seva opinió de forma improcedent. El recurs vàlid és la persuasió raonada.
Les assembles són conduïdes per un moderador, que exerceix el càrrec durant una sola sessió. Les assembles tenen també un secretari, que actua durant una o més sessions i que s’encarrega de prendre acta dels aspectes rellevants i els acords que s’obtenen en una llibreta. La llibreta recull les diverses assembles i requereix adquirir nocions d’observació activa i síntesi de la informació. Es discuteix sobre tot el que sigui rellevant de la vida en comunitat, i sols s’exclouran els temes de gestió administrativa i de demés quefers burocràtics, que avorririen als infants i que queda massa lluny de la seva realitat. Si assumim la lliure participació com a principi bàsic de l’educació, estarem consolidant la premissa essencial de la transformació social.
L’assemblea pretén ser un model legítim d’organització, participació i relació entre tots nosaltres. Pretenem ser assemblearis per a poder ser crítics amb una organització social i política basada en la coerció i sotmesió de l’acció lliure dels individus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada