.jpg)
(A l'Esplaieta nº1)
Dibuix de Juanjo Sáez
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
(Abandona els teus somnis quan entris aquí)
(en democracia existe libertad a condición de no ser usada)
Pedagogia llibertària des dels esplais dissidents
(CALVIN&HOBBES)
Arxiu del blog
Dades personals
Dissidència Educativa
ESCOLA PÚBLICA
(Abandona els teus somnis quan entris aquí)
Editorial Esplaieta nº0
- Bon dia –va dir el principet.
- Bon dia –digué el comerciant.
Era un venedor de pílodres perfeccionades que calmen la sed.
- Si te’n prens una per setmana –continua el comerciant- no sentiràs més la necessitat de beure.
- Perquè véns això? –pregunta el principet.
- Bromejes? Es una gran economia de temps! –replica el comerciant-. Els experts han fet els càlculs. Amb les píldores t’estalvies cincuanta tres minuts per setmana.
- I després… què es fa amb aquests cincuanta tres minuts sobrants? –pregunta extranyat el principet.
- Es fa el que cadascú vulgui! -li repica el venedor.
- Jo, -es digué principet a si mateix-, si tingués cincuanta tres minuts per gastar, caminaria poc a poc cap a una font.
Prisa mata, organitza la dissidència
- Bon dia –digué el comerciant.
Era un venedor de pílodres perfeccionades que calmen la sed.
- Si te’n prens una per setmana –continua el comerciant- no sentiràs més la necessitat de beure.
- Perquè véns això? –pregunta el principet.
- Bromejes? Es una gran economia de temps! –replica el comerciant-. Els experts han fet els càlculs. Amb les píldores t’estalvies cincuanta tres minuts per setmana.
- I després… què es fa amb aquests cincuanta tres minuts sobrants? –pregunta extranyat el principet.
- Es fa el que cadascú vulgui! -li repica el venedor.
- Jo, -es digué principet a si mateix-, si tingués cincuanta tres minuts per gastar, caminaria poc a poc cap a una font.
Prisa mata, organitza la dissidència
democracia
(en democracia existe libertad a condición de no ser usada)
Editorial nº1
L'esplaieta es comença a consolidar, els seus redactors continuen motivats, s'inicien les aportacions, bla, bla.
Els símbols que il·lustren aquesta digníssima publicació continuen fent gala d'un marc ideològic del tot evident.
Però què són els símbols? Què implica una A d'anarquia, una foto del rei bastard d'espanya (a cremar!), o una falç i un martell? La veritat és que no gran cosa.
Deixem les reflexions pseudofilosòfiques per als intel·lectuals de torn i centrem-nos en el contingut de les coses.
Els idearis dels esplais estan inspirats (generalment sense saber-ho) en les aportacions fetes des de la pedagogia
llibertària, tals com les de Freire, Reimer, Ferrer i Guàrdia, Neill, Bakunin i tants altres (i això sense menystenir a marxistes com Freinet). Així que no és d'estranyar que uns servidors, en una orgia pedagògica, haguem relacionat unes idees amb un símbol.
No ens malinterpreteu, no busquem seguidors de cap dogma, ni ens tanquem al gueto. Tan sols reconeixem aquest fet.
No per res, tan sols per evidenciar una forma de pensament (llibertari) compartida i, premeditadament, silenciada.
La revolució sense passamuntanyes és una farsa. La pedagogia llibertària és ingovernable, la seva institucionalització només suposa la seva mort.
Per un cop, i sense complexes, visca l'anarquia, mort a Avinyó 44!
Els símbols que il·lustren aquesta digníssima publicació continuen fent gala d'un marc ideològic del tot evident.
Però què són els símbols? Què implica una A d'anarquia, una foto del rei bastard d'espanya (a cremar!), o una falç i un martell? La veritat és que no gran cosa.
Deixem les reflexions pseudofilosòfiques per als intel·lectuals de torn i centrem-nos en el contingut de les coses.
Els idearis dels esplais estan inspirats (generalment sense saber-ho) en les aportacions fetes des de la pedagogia
llibertària, tals com les de Freire, Reimer, Ferrer i Guàrdia, Neill, Bakunin i tants altres (i això sense menystenir a marxistes com Freinet). Així que no és d'estranyar que uns servidors, en una orgia pedagògica, haguem relacionat unes idees amb un símbol.
No ens malinterpreteu, no busquem seguidors de cap dogma, ni ens tanquem al gueto. Tan sols reconeixem aquest fet.
No per res, tan sols per evidenciar una forma de pensament (llibertari) compartida i, premeditadament, silenciada.
La revolució sense passamuntanyes és una farsa. La pedagogia llibertària és ingovernable, la seva institucionalització només suposa la seva mort.
Per un cop, i sense complexes, visca l'anarquia, mort a Avinyó 44!
Pedagogia llibertària des dels esplais dissidents
PAULO FREIRE
La meva visió de l'alfabetització va més enllà del ba be bi bo bu. Perquè implica una comprensió crítica de la realitat social, política i econòmica en la que es troba l'alfabetitzat.
..PREGUNTES..
(CALVIN&HOBBES)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada